Exposició: Llindars en el punt immòbil del món que gira. Jordi Fulla.

Exposició: Llindars en el punt immòbil del món que gira.
Jordi Fulla.
Inauguració: 17 de setembre a les 19h.
Dates: Del 18 de setembre al 7 de novembre
Centre d’Art Can Castells.
Carrer Lluis Castells, 16,08830 Sant Boi de Llobregat.
Tel. 93 661 4646

Sempre he pensat que en el nostre interior hi ha un petit racó sense ordre, però arrecerat de l’esguard furtiu, on s’acumulen totes aquelles paraules que un dia no vam gosar pronunciar; fragments d’imatges de mirades no acabades de resoldre, tot allò que hem fet i vist però que mai no hem trobat el moment de definir.

És en aquest pensament que començà el meu projecte, afavorit per una vivència de fa 30 anys. En recórrer el territori català per a treballar en l’elaboració d’uns mapes, se’m van fer evidents unes petites construccions, les cabanes de pedra seca que, si bé no m’eren desconegudes, em sorprengueren pel seu nombre i pel misteri que desprenien. Contenidors de memòria del paisatge i de l’activitat humana desplegada durant segles, les cabanes em parlaven en veu baixa del temps i de la relació de l’home amb el seu entorn.

15_POSTAL__jordi_fulla_02
L’exposició forma part d’una itinerància patrocinada per Fundació Vila Casas.

Les cabanes de pedra seca són, en essència, mòduls bàsics de resguard, arquitectures ancestrals que han anat expandint el coneixement des de l’antiguitat, a mesura que l’agricultura s’obria camí a través del territori. Aquestes construccions no han necessitat res més que tot allò excedent a l’hora de preparar els camps de cultiu, la pedra, mimetitzant-se amb l’entorn físic, humà i natural.

De forma velada, tot això ha estat latent en la meva ment durant tots aquests anys i no m’he pogut estar de veure, una metàfora de la cabana com a espai ideal de reflexió i pensament. És aquell lloc segur i llunyà on l’anacoreta es disposa a observar el món, a contrallum del territori, talment com si és tractes d’un úter de pedra.

Amb aquest projecte pictòric, desplego, sense pretendre inventariar les construccions de pedra seca, una aproximació estètica entorn una arquitectura que, més enllà del seu propòsit funcional –d’emmagatzematge i aixopluc- esdevenen elements catalitzadors d’espai i de temps.
Allò que m’interessa és la infiltració del concepte de temps en la construcció de la pintura; com, mitjançant la repetició reiterada de fragments, s’acaba construint una imatge que esdevé atemporal i sostinguda, i que evoca la lenta i estudiada acumulació de pedres en la construcció d’arquitectures úniques.

I és que és en aquest instant fugitiu de l’acte creatiu, quan el diàleg entre pintura i paisatge esdevé màgic precisament per no saber quan es tracta de paisatge i quan de pintura… En aquell petit racó nostre sense ordre, però arrecerat de l’esguard furtiu… Aquell racó que l’home necessita, com a espai comú de reflexió.

Jordi Fulla
http://www.jordifulla.com/
http://fundaciovilacasas.com/

Anuncis